QUÈ HE APRÈS?

Durant aquest quatrimestre hem tractat temes diversos: eines útils per als mestres (currículum, tic..), competències bàsiques, recursos per a l'atenció a la diversitat, l'avaluació, unitats didàctiques... però què és el que realment he interioritzat i après? Doncs... 
he après...



he après...


he après que...


he après ...

he après...


he après que...



però sobretot he après que...






Finalment, m'agradaria afegir que aquesta és l'última entrada destinada al crèdit de  Planificació, Disseny i Avaluació de l'Aprenentatge i l'Activitat Docent però no per això ha de ser l'última d'aquest blog. Al llarg de la meva carrera professional seguiré utilitzant aquest blog per afegir-hi qualsevol curiositat relacionanda amb l'ART DE SER PROFESSOR!

LA ESCUELA DE LA ALEGRÍA


  
   

LALO I LOLA 

El text "Lalo y Lola no valen lo mismo en el aparato escolar" parla de situació en la que ens trobem a l'hora de buscar una paraula per definir a les nenes i als nens. Solem dir que els nens són més moguts i en canvi les nenes més quietes i aplicades. Posar estereotips no és solament maxisme sinó que és relativitzar qualsevol conducta dels alumnes. Pots trobar tant un nen que no para de moure's com un que sempre està quiet. Pots trobar una nena totalment aplicada i una altra sempre distreta. És veritat que solem posar etiquetes a les persones segons el seu sexe però jo intento basar-me sempre en la persona, es a dir, observo com és cada persona sense donar importància al seu sexe. Els nens quan són petits no donen importància al sexe dels seus amics i juguen entre tots sense diferències. Perquè no podria ser sempre així? Penso que a l'escola sovint es senten comentaris sexistes i això hauria d'acabar ja que molts alumnes també ho senten a casa i canviant aquesta  ideologia es podria conseguir una societat més neutral i menys sexista, tant maxista com feminista.


Educar la mirada... Y EL OÍDO!


En una classe de Planificació vam parlar sobre el text "Educar la mirada... y el oído" de José Contreras. Aquest text parla de la diversitat que trobem en totes les persones. No hi ha dues persones iguals i per això, en la tasca educativa, s'ha d'intentar atendre aquesta gran diversitat. Per saber què és el que necessita cadascún dels nostres alumnes el que hem de fer principalment és escoltar. Escoltar ajuda a conèixer cada persona i així oferir-li el que necessita. Atendre la diversitat vol dir percebre la singularitat sense posar etiquetes  ni categories com "és diferent", sinó ajudar a cadascú en el que necessita per millorar en el futur. Perquè mirat des del meu punt de vista, el que per a mi pot ser normal per a tu no. Per tant, qui diu què es normal i què no? Qui és diferent i qui no? 

Winston Churchill

Si nosaltres cridem, els nens criden. Si nosaltres fem, els nens fan. Si nosaltres només fem que parlar i parlar, els nens parlen i parlen. Si nosaltres no escoltem ni enseyem a escoltar, els nens no escolten.







    Children see, children do.




RECURSOS TIC PER A MESTRES

A classe de Planificació, em vaig assaventar que existien diferents pàgines que poden arribar a ser una eina ben útil. Crec que és important coneixer-les perquè com a futur mestres hem de saber utilitzar les noves tecnologies i estar informats de les diferents eines de treball que ens poden facilitar l'aprenentatge dels alumnes. Per exemple:







Més pàgines que poden servir de gran ajuda per a la realització de treballs o per a guardar informació són:

PREZI (realització de presentacions)

DELICIOUS (permet guardar marcadors)

WIKISPACES (creació de wikis).

L'AVALUACIÓ


Tipus d'avaluació segons...


  • EL MOMENT: Inicial, continuada(procesal) i/o final.
  • LA FUNCIÓ: Formativa (per formar), Sumativa (certificat i notes).
  • L'EXTENSIÓ: Per tema (PARCIAL), per trimestre (GLOBAL).
  • ELS AGENTS AVALUADORS: Autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació.
  • ELS CRITERIS DE COMPARACIÓ: Segons el propi alumne, segons els altres alumnes i segons un model. (Autoreferència, heteroreferència, normativa, criterial).


_____________________________________________________________________________________

Què penso sobre l'avaluació?

Penso que l'avaluació és dia a dia més necessària. I crec que no hauria de ser així. Antigament els nens anaven a l'escola per aprendre a defendre-s millor al llarg de la seva vida i per desenvolupar el seu coneixement. Avui en dia ens troben en la societat del coneixement i els alumnes ens fixem més en les notes que hem tret que en el que hem après. Crec que un bon professor ha de ser capaç d'adonar-se si el seu alumne ha evolucionat al llarg del curs però es clar, per exemple amb un fill és més fàcil perquè el veus cada dia i pots seguir millor la seva progressió. Però els mestres tenen més de 30 nens als que fer crèixer com a persones i és difícil seguir totes les evolucions de tots els nens sense l'avaluació. No m'agrada això de dir que un ha tret un 0 i un altre un 10, però és la forma de saber si l'alumne ha assolit els coneixements o no. El que trobo malament es que hi hagi tanta avaluació escrita en primària. Penso que el mestre hauria de facilitar més exposicions orals en les que els alumnes poguessin expressar-se i millorar la seva competència comunicativa.


VISITA A L'ESCOLA


El passat mes de Maig, les meves companyes i jo vam tenir l'ocasió de poder visitar l'escola de la Rambleta del Clot, la cual és pública i consta de 450 alumnes (aprox.) d'educació infantil i primària. 

Els aspectes positius que em van agradar de l'escola va ser, en primer lloc, que les mestres tenien bona relació entre elles. Quan vam arribar ens van explicar que faltava un professor i per això s'estaven organitzant per fer substitucions. A la sala dels mestres també hi havia molt bon ambient i vam poder aprofitar la mitja hora del pati per poder parlar amb alguns d'ells. Penso que és important que els mestres s'entenguin, no només per a la convivència del dia a dia sinó també per als alumnes, ja que si els mestres no es porten bé i no hi ha una bona comunicació i organització entre ells, pot arribar afectar indirectament als alumnes. Un altre aspecte positiu que vaig poder observar va ser la decoració de les aules. Em van agradar molt els diferents racons que hi havien ja que tot eren coses (redaccions, dibuixos, manualitats) que havien fet els nens. A la segona visita vam poder observar una classe de plàstica de 6è, en la que la professora va ensenyar des del projector alguns quadres famosos per a fer una activitat d'autoretrat.

Un dels aspectes negatius que no em va agradar va ser que no s'utilitzessin els ordinadors. Crec que és important que tant els alumnes com els mestres fagin ús de les noves tecnologies i s'ha d'aprofitar quan el centre ho pot oferir. Un aspecte que vaig trobar a faltar va ser la falta de pràctiques innovadores ja que m'haguès agradat veure quelcom nou i que mai haguès imaginat que fos útil per a una escola.

Tot i així, les visites a l'escola em van servir per enriquir el meu coneixement com a mestra i vaig poder veure la realitat de les aules ordinàries com a experiencia positiva de la meva professió.

RECURSOS NEE


La classe en la que tocaba parlar dels recursos de necessitats especials vam decidir entre tots fer classe a la boca del metro de la estació del Campus Mundet (UB) a favor de les jornades reivindicatives que es feien aquella setmana en el campus. Va ser una classe interessant ja que, per grups, vam estar informant-nos dels diferents recursos que poden oferir ajuda als centres educatius i professorat. Va ser una classe molt dinàmica ja que, al estar situats en un lloc diferents a l'habitual, estavem animats i a la vegada vam poder repartir fulls per a la gent que passava pel carrer. A més, es va unir al grup un home anomenat Santiago que ens va explicar que ell era membre de la CREDV. Els serveis que vam estudiar són:


1. EAP (Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica)

                              2. CREDA (Centres de Recursos educatius per a Deficients Auiditius)

3. CRP (Centre de recursos pedagògics)

                              4. CREDV (Centre de Recursos educatius per a Deficients Visuals)

5. CdA (Camps d'aprenentatge)

Un altre dia, seguint amb el tema dels recursos de necesitats especials, vam veure el video que trobem a continuació, en el qu una nena explica com és la seva convivència amb el seu germanet. Ella no sap que té el seu germà però el que si té clar es que quan aconsegueix captar la seva atenció s'ho passen la mar de bé tots dos junts!








MI HERMANITO DE LA LUNA -->







La llegenda de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. 

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar. La jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.


El 23 d'Abril se celebra a Catalunya la famosa diada de Sant Jordi, la qual neix d'aquest conte. Durant aquest dia, les noies poden rebre una rosa de part d'algú que l'estima, així com la princesa rep la rosa del seu estimat cavaller, i els nois poden rebre un llibre ja que la diada es celebrada en honor a la llegenda catalana. Moltes escoles de Catalunya celebren aquest dia fent activitats com els Jocs Florals, tallers manuals, lectures del llibre...


Com a opinió personal, jo proposaria fer una activitat en la que els nens preparessin amb anterioritat una obra de teatre per presentar aquell dia. Per exemple, un podria ser el rei, un altre Sant Jordi, un altre la princesa, un altre el drac i uns quans més el poble. Els que quedessin podrien ser els encarregats de decorar l'escenari, iluminació, fer una petita introducció per al públic, música. I es podria representar davant altres classes de l'escola. Per a mi Sant Jordi es una diada important ja que en un principi va dedicada a la literatura i penso que s'ha de treballar de forma que als nens els hi agradi.
El currículum i les diferents competències



El currículum d'educació primària està basat per unes competències bàsiques que són l'eix vertebrador del procès educatiu. La finalitat de l'educació obligatòria és aconseguir que els alumnes adquireixin les eines necessàries per entendre el món i arribin a ser persones capaces d'intervenir activament en la societat. Les competències se sustenten en els diferentes continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals. Dintre d'aquestes trobem dos grups: les competències transversals (que són la base del desenvolupament personal i construcció del coneixement) i les competències específiques (conviure i habitar el món relacionant-se amb la cultura).






El currículum segons Stenhouse 

 Lawrence Stenhouse (1926-1982) fou un pedagog britànic fundador del Centre of Applied Research in Education (CARE) i col·laborador en desenvolupar mètodes innovadors per a impartir classes a alumnes de secundària a travès del Consell Escolar del Projecte Humanitats. Stenhouse va ser de gran influència en la concepció del currículum ja que ell pensava que la millora de l'aprenentatge s'aconsegueix mitjançant la millora de l'art del professor i no pels intents de millorar els resultats. El currículum guia al mateix professor i a la vegada li dona la seva pròpia experiència a travès de la pràctica.

Per a mi, el currículum ha estat una eina útil a l'hora de fer la unitat didàtica i penso que el seguiré utilitzant en el futur perquè sempre podré consultar-lo en cas de dubte o necessitat. Tot i així, a travès de l'experiencia a l'aula el currículum es tornarà menys necessari encara que sempre podré tonar-lo a revisar.






Què és la WEB 2.0 ?

L' espai WEB 2.0 són les diverses aplicacions web (serveis web, de xarxa social, wikis, blocs...) que permeten interactuar i compratir informació als usuaris d'una comunitat virtual en la que TOTHOM pot ser creador dels continguts compartits.


La revolució social  d'Internet

Com distribuiries als teus alumnes per fer les classes? Com seria l'aula dels teus somnis?


Aula ordinària:





 Aula per a tallers:


La distribució de les taules en una aula depen de la seva grandària i forma. No és el mateix trobar-se en una aula quadrada que rectangular o bé triangular. Gairebé tots ens imaginem una aula amb la mateixa estructura d'alguna en la que ens hem trobat alguna vegada i ,la majoria de vegades, tendim a utilitzar l'estructura rectangular. Però, per què no es podrien dissenyar aules amples i rodones? amb sostre de vidre?  amb columnes? o, fins i tot, amb vegetació!! Tot i així, per dissenyar l'aula dels nostres somnis  es necessita molt espai i sobretot esforç ja que no és fàcil d'aconseguir construir-ne una que t'agradi però a la vegada sigui eficaç per facilitar l'aprenentatge dels alumnes.

En una aula ordinària, tu com distribuiries als teus nens i nenes?



Per què ser professor és ser artista? Ser professor és com ser pintor: utilitzes diferents instruments que t'ajuden a fer quadres cada cop més bonics. Un pintor no escriu un llibre teòric on descriu els seus quadres sinó que directament els pinta i allà hi deixa plasmat el que vol expresar. Segons l'article de Stenhouse, el currículm és una eina imprescindible per al professor. Però el currículum ha de millorar la feina que fa el mestre a través de la pràctica. Això vol dir que un mestre no millora la seva forma de donar les classes solament llegint i seguint el currículum sinó amb la pràctica d'aquest. És com l'explicació d'anar amb bicicleta... Està clar que és molt més fàcil i eficaç ensenyar a anar amb bicicleta tenint-ne una de verdadera al davant i començar a practicar amb ella que no agafar un manual i llegir-se'l sencer. Tant per l'alumne com pel professor la pràctica i l'experiencia són els elements claus per a seguir avançant i millorar.